La Marina

L'ALGUER

divendres, d’abril 07, 2006

MAL DE LLENGÜES

Mal de llengües és el títol d’un llibre que he llegit fa poc temps. Es tracta d’un assaig de sociolingüística escrit per Jesús Tuson, professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona. En particular, aquest llibre parla dels prejudicis lingüístics, o sigui dels judicis de valor que l’home dóna a les llengües.
L’autor sosté que darrere del fet de jutjar les llengües hi ha una actitud general de tipus etnocèntric, segons la qual l’home classifica i dóna valor al món que el circumda prenent com punt de referència la seva experiència i cultura. Un judici de valor, positiu o negatiu que sigui, reflecteix la pròpia manera de viure i de relacionar-se amb els esdeveniments i amb la gent. D’aquesta manera, quan nosaltres ens relacionem amb una població que té una cultura i una llengua diferents de les nostres, tendim a jutjar-la de manera arbitrària sense conèixer-la veritablement, i a crear uns estereotips. La ignorància i la necessitat de classificar les coses i els esdeveniments creen per tant els prejudicis.
Per això que concerneix les llengües, la creença que la varietat lingüística és un fet dependent de les qualitats intrínseques de les llengües, en lloc d’ésser considerada un procés natural que segueix el desenvolupament i la història de la vida humana, ens porta a considerar les llengües diferents de la nostra com a pitjors o millors, donant així vida a una jerarquia entre les llengües, on preval la més prestigiosa, la més bella, la més fàcil, i etc.
A més, l’atribució de determinades qualitats a les llengües, sovint es produeix prenent com a punt de referència les qualitats que convencionalment s’atribueixen a les poblacions que les parlen. És a dir, que si una població és econòmicament i políticament forta respecte al panorama mundial, la seva llengua serà conseqüentment considerada prestigiosa i important per la comunicació a nivell internacional ( és el cas, per exemple, dels Estats Units d’Amèrica i de l’anglès). El judici sobre una llengua és doncs fortament condicionat pels judicis que comunament es tenen sobre la població que la parla.
Per a explicar com es presenten generalment els prejudicis lingüístics, l’autor se serveix d’un model dicotòmic, que oposa enunciats de valor negatiu i feble a enunciats de valor positiu i fort. Tals enunciats reflecteixen presumptes característiques qualitatives i quantitatives de les llengües, que, com ja dit, són el resultat de la tendència humana a jutjar arbitràriament i, doncs, a crear estereotips. Entre les dicotomies analitzades per Tuson hi ha les que oposen les llengües fàcils a les llengües difícils; les llengües de suaus (llengües femenines) a les llengües d’aspres (llengües virils); les llengües amb molts parlants a les llengües amb pocs parlants; les llengües amb un vocabulari ric (llengües de cultura) a les llengües amb poc lèxic (llengües primitives).
Cadascuna d’aquestes parelles és així discutida per l’autor amb la intenció de revelar la natura subjectiva i circumstancial: per exemple una llengua romànica pot resultar fàcil d’aprendre per a les poblacions de llengua llatina, i al mateix temps ésser difícil per a les poblacions de llengua germànica.
En conclusió, em permet de fer una consideració personal, afirmant que he trobat molt interessant els arguments discutits de Tuson, perquè a través de la deslegitimació dels prejudicis lingüístics entén sostenir la importància de la varietat lingüística. Cada llengua és preciosa i té el seu valor, com a testimoni del patrimoni cultural humà, i com a tal digna d’ésser preservada.

dimecres, d’abril 05, 2006

La mar de l'Alguer